Societat política

La societat política, John Locke

Aquests fragments del filòsof empirista John Locke tracten principalment el pas de l’estat de natura a la societat política, en la qual el poder més fort i el que governa és el de la majoria.

El primer text dóna inici un cop integrada la comunitat per cadascun dels seus membres. Aquesta comunitat forma el que Locke anomena “un sol cos polític”, pel que es podria dir que la comunitat no és formada per individuals, sinó que la comunitat és l’individual en sí mateixa, és a dir, que és un cos únic que ha de moure’s segons la majoria, la qual el governa. Com es diu al text, “per a poder actuar com a tal, ço és, únicament segons la voluntat i el determini de la majoria”.

Com ja s’ha mencionat abans, la comunitat és un sol cos que segueix un camí, fet pel qual aquest cos no pot ser estirat cap a diverses direccions pels individus que el conformen, ja que deixaria de ser unitari i, per tant, no hi hauria cap societat política. Com es diu al text: “un sol cos cal que es mogui en una sola direcció”, així, tota acció i tot resultat provindran de la decisió de la majoria, del que la majoria ha volgut fer, per tant, i com és dit al text: “tothom és sotmès a les decisions de la majoria”. Com que seria poc possible arribar a un punt en el qual tota la societat estigués d’acord, és la majoria la que mou els fils, i la conseqüència d’aquest moviment no pot ser qüestionada, ja que la decisió ha estat governada per la llei natural o la raó de bona part dels individus que conformen la comunitat.

Enllaçat a aquest fet hi ha la qüestió de què ha de fer l’home que no estigui d’acord amb el que la majoria diu. Certament, no hi ha res possible a fer, ja que el fet d’estar integrat sota un sol cos polític suposa sotmetre’s al consens al qual arriben els altres, o, com diu Locke: “sotmetre’s al determini i a les decisions de la majoria”. Si això no es dugués a terme, la societat política es desfermaria i es tornaria a l’anterior estat de natura en el qual l’home sí tindria llibertat però no hi hauria ordre polític.

Per últim, es pot dir que Locke introdueix les bases del liberalisme i proposa un estat liberal en el qual governi el poder de la majoria, és a dir, dels ciutadans. Això és contrari al poder absolut basat en el temor dels ciutadans que proposa Hobbes, tot i que aquest tampoc oprimeix totalment les llibertats individuals.