El nacionalisme

Segons el diccionari d’estudis catalans, el nacionalisme és una ideologia i moviment que reivindica l’organització política independent d’una nació. Pel que a mi respecta, el nacionalisme no comprèn tan sols raons polítiques, sinó que recull altres elements, com la història, la llengua o els costums.

 

Molts podrien dir que el nacionalisme és una manera de separar cultures i allunyar aquella convivència multicultural tan desitjada, però aquestes ideologies, moltes vegades arribant cap al fanatisme, són les que diferencien unes comunitats d’unes altres, per tant, distingeixen cultures, les quals es converteixen en úniques i especials.

Molts declaren Catalunya com una nació, de fet, jo mateixa m’hi declaro a favor i dono llum verda per tal de fer de Catalunya un país independent. Posem el cas que no parlem de països, sinó de persones. Tots els humans som diferents, ja sigui pel color de la pell, pels nostres hàbits o pels nostres pensaments. Si fóssim tots iguals, si no hi hagués varietat ni distinció entre uns i altres, com podria funcionar el món? Seríem tots clons uns dels altres.

Gràcies a Déu que això no és així i que uns són nacionalistes i d’altres no, que uns són culés i altres no, i així en una infinita varietat d’aspectes que ens caracteritzen com a persones, com a ciutadans i com a espècie humana.

Aquí deixo un vídeo d'un Lipdub fet per ciutadans catalans per tal d'aconseguir la independència

Defineix T6

Defineix del Tema 6

Animal cultural, individu, individualisme possessiu, sociabilitat natural, contractualisme, voluntat general, antropologia social, socialització primària, rol, cultura, subcultura, contracultura, nous moviments socials, civilització (Huntington), etnocentrisme, racisme, aporofòbia, multiculturalisme, interculturalisme, universalisme.

• Animal cultural: es diu de l'ésser humà que és un animal cultural, ja que té una naturalesa biològica que s'obre a l'ordre cultural, tant pel que fa el llenguatge, com la ciència o l'art.

• Individu: qualsevol ésser complet que pertany a una espècies. És sinònim d'ésser humà, ja que cada humà és un ésser únic i irrepetible. Tot individu humà és subjecte de drets que no han de ser violats ni ignorats.

• Individualisme possessiu: teoria que afirma que cada ésser humà és l'únic propietari de la seva persona i les seves capacitats, i no deu res a la societat.

• Sociabilitat natural: es refereix a que l'ésser humà és sociable per naturalesa, necessita la societat, la qual és l'única que pot satisfer les seves necessitats.

• Contractualisme: teoria que defensa que l'ésser humà no és sociable per naturalesa. Així, la societat és na construcció artificial que apareix com un mal menor per tal de fer possible una convivència precària. Par tant, la societat és fruit d'un contracte.

• Voluntat general: és la suma de les voluntats particulars a la qual va a parar a canvi de la llibertat civil.

• Antropologia social: és l'estudi científic de les cultures humanes. Estudia la manera de viure dels diferents grups humans i l'evolució que han experimentat.

• Socialització primària: té com a objectiu introduir el subjecte en la societat. Aquesta es desenvolupa durant la primera etapa de la infantesa.

• Rol: paper que té cada individu dins de la societat.

• Cultura: conjunt de productes, artefactes, creences, valors... que un determinat grup accepta com a propis.

• Subcultura: divisió de les cultures, ja que les persones que hi participen no la viuen de la mateixa manera, aprofiten les seves possibilitats en graus diferents.

• Contracultura: moviment de rebel·lió contra la cultura hegemònica que presenta un projecte de cultura i societat alternatives.

• Nous moviments socials: són els anomenats grups socials alternatius, intenten aconseguir el poder a partir d'internet o altres eines per tal de fer les seves convocatòries.

• Civilització: terme que prové del llatí, del qual vol dir ciutadà i ciutat. La civilització és parlar d'allò propi de cada cultura. Segons Huntington, una civilització és l'agrupació cultural de més abast, el nivell d'identitat cultural més ampli que pot distingir un ésser humà d'un altre.

• Etnocentrisme: actitud davant la diversitat cultural que analitza les cultures des del punt de vista de la pròpia cultura, la qual es converteix en el model principal per valorar les altres.

• Racisme: creença en l'existència de races superiors i inferiors.

• Aporofòbia: posició de rebuig i menyspreu cap els pobres.

• Interculturalisme: posició que parteix del respecte cap a altres cultures, propugna la trobada entre elles en condicions d'igualtat.

• Multiculturalisme: existència de diferents cultures en un mateix espai social o territori.

• Universalisme: teoria que descobreix uns valors compartits, entre els que destaca el respecte a les referències culturals. Condueix cap a una actitud intercultural, que permet un diàleg real entre les cultures i evita que unes cultures s'imposin a unes altres.

Assaig

Assaig sobre El show de Truman. Conclusions finals

El show de Truman és un film en el qual es dóna a veure la visió calderoniana de la vida com a somni. Es pot relacionar amb el mateix mite de la caverna de Plató, el qual diu que la vida és tota una mentida.

Nombrosos tweets han ofegat la pàgina on els alumnes posavem en comú les nostres idees, els nostres pensaments, les nostres "reflexions filosòfiques" sobre la pel·lícula en qüestió. De fet, la majoria coincidim en el dubte de si la vida és real. Preguntes com "allò que vivim es real?" o "estem tots en una gran mentida?" han passat pels nostres pensaments. 

Hi ha una gran coincidencia en què pensem de la manipulació del director del programa de El show de Truman. El fet de manipular una vida a profit dels altres és una acció perversa. Això dóna entreteniment, però en Truman viu experiències falses, té relacions falses, un treball fals... Tot al voltant seu és una farsa. Així doncs, podríem mencionar la concepció de Calderón de la Barca: "La vida és un teatre dirigit per Déu, i nosaltres som els actors de l'obra. És només quan morim que descobrim realment la vida vertadera"

Així doncs, la pel·lícula El show de Truman ha tingut certa influència en els alumnes, ja que, quantes vegades ens formulem dubtes existencials? 

Aquí deixo una llista dels meus tweets sobre la pel·lícula

Vídeo del tràiler de El show de Truman

Convivència

Què hem de fer per conviure amb les altres cultures?

Què hem de fer per conviure amb altres cultures? Bé, primer de tot, el que ha de fer aquesta societat és avançar i deixar enrere prejudicis prehistòrics que determinen la manera de viure d’un grup d’individus que es cenyeixen a normes inexistents, les quals han voltat per la ment de milions de persones. A causa d’això, avui dia és gairebé infactible el fet que diverses cultures siguin capaces de conviure harmoniosament.

Com bé ja he nomenat, els prejudicis, el racisme, la xenofòbia, o tota varietat de rebuig envers aquells diferents a nosaltres, són una de les raons per les quals no es pot conviure ara per ara.  Així doncs, la pregunta és: Com solucionar-ho? És una bona qüestió, però té una pluralitat de respostes molt gran i mai hi podrà haver un consens per escollir-ne una definitiva. El principal problema són els mateixos individus, les mateixes persones i la mateixa societat, ja que la ment tancada d’uns i la completa ignorància d’uns altres  deixen pedres en l’enrevessat camí cap a la desitjada convivència.

Tots aquells que no tenen aquesta mena de prejudicis es pregunten com és possible que hi hagi gent que no accepti la diversitat de persones i de races, ja que, al cap i a la fi, tots som iguals. L’únic que hem d’aprendre és a acceptar cultures, religions, tradicions, costums i tota aquella característica que dóna peculiaritat a un lloc, el fa diferent de la resta.

-Aquí deixo un vídeo d'un experiment fet sobre el racisme en nens de 6 a 10 anys-

Experiment sobre el racisme a Mèxic

Família

Com m'ha influït la meva família?

La família té un paper més o menys precís o important segons les etapes de la vida d’una persona. Quan s’és un infant, la família influeix molt, però un nadó no pot adonar-se’n. Quan s’és adolescent, es rebutja la família. Tot i això, aquest no és el meu cas.

Què m’ha aportat la meva família? La meva família m’ho ha aportat tot. M’ha aportat valors, disciplina, saber estar, m’ha ensenyat a estimar i aprofitar el temps. De fet, sóc qui sóc bàsicament gràcies a ells.

Pel que fa la influència, en aquest món tot t’influeix. T’influeix el paisatge, la teva ciutat, l’escola, els companys, els amics, els professors... Des d’allò més mínim fins allò més gran influeix en la teva vida. Però la família t’influeix en com vols portar la teva vida, influeix en la teva manera de veure el món, i, almenys en el meu cas, influeix en la maduració de la teva personalitat, la teva evolució.

 En conclusió, la família és un pilar fonamental i totalment important en la vida d’un mateix.