Aquí deixo els defineix que varem fer el dia abans de l'examen!
- Saber vulgar: es basa en experiències de la vida quotidiana, es pregunta què però no per què. És sistemàtic i ve marcat per prejudicis.
- Saber científic: és rigurós i crític. Es pregunta tant la causa com la conseqüència. Aplica l'experiència i les matemàtiques.
- Tècnica: consisteix a saber con fer certes activitats.
- Ciència (definició moderna): el nou concepte neix durant el Renaixement, en l'anomenada Revolució Científica, quan apareix la física matemàtica. Determina les seves característiques i dissenya els seus mètodes.
- Mètode: és la manera científica de pensar i actuar planejadament i ordenadament, amb un objectiu en ment per tal d'aconseguir un fi. L'utilitza el científic.
- Experiment: conjunt d'activitats prèviament planificades amb fórmules matemàtiques que tenen el fi de descobrir el comportament de les coses.
- Sil·lorgisme: raonament deductiu en el qual posades certes premises en treiem una conclusió.
- Inducció incompleta: fa comprovacions individuals i no inclou totes les solucions possibles. La conclusió no ha de ser totalment certa, sinó possible.
- Hipòtesi: suposició provisional que encara no ha estat verificada.
- Llei: enunciats universals que expressen el comportament o la relació entre uns fenòmens regular i invariablement.
- Verificació: és quan els fets observats concorden amb els fets deduïts de la hipòtesi.
- Comprensió: explicar el sentit de les coses, se situa dins dels fets. Capta més el sentit que la realitat.
- Mite: narracions fantàstiques que intenten explicar l'origen i la regularitat de tot allò sobrehumà.
- Mètode empirico-racional: a través dels sentits i l'enteniment accedim a la realitat, tant al nivell sensible com l'intel·ligible.
- Racionalisme clàssic: afirma la primacia de la raó sobre l'experiència i defensa l'existència d'idees innates.
- Revolució copernicana del coneixement: transformació en el coneixement que té com a conseqüència la prioritat del subjecte sobre l'objecte.
- Joc del llenguatge: maneres d'utilitzar el llenguatfe i models que descriurn situacions comunicatives. Tenen les seves pròpies regles.
- Hermenèutica no-normativa: no posa normes en la comprensió i no hi ha forma d'obtenir millors resultats.
- Filosofia pràctica: s'ocupa de l'acció i tracta sobre el que ens convé escollir orientant la conducta humana.
- Ontologia: branca de la filosofia tècnica que tracta sobre l'ésser.
