dijous, 21 de març del 2013

Rebel·lió


Estat de guerra, John Locke

Aquests fragments del filòsof empirista John Locke tracten principalment l’abús del poder, la qual cosa corromp la societat.

En el primer text és dit que els integrants de la societat poden passar errors per alt, però que si això esdevé continu i descarat, tenen dret a la rebel·lió, i encara més quan els que tenen el poder se n’aprofiten. Quan les accions d’aquests perjudiquen el poble i no segueixen el discurs de la majoria és probable que, com es diu al text: “que el poble es desvetlli i faci tots els possibles per posar la llei en mans de qui li pugui garantir que perseguirà els fins pels quals el govern havia estat erigit”.

El segon text dóna inici amb la qüestió de què ha de fer el poble quan hi ha un abús de poder. Clarament, el poble ha de fer-se amb el poder, com diu Locke: “un poder en mans del poble per a recuperar la seguretat  [...] és la millor defensa contra la rebel·lió”. Mitjançant aquesta acció, el poble aconseguirà nous i lleials capdavanters que els representin dignament tot seguint la pauta del que ells volen per la societat. Com és dit: “la rebel·lió no és pas una oposició a les persones, sinó a l’autoritat”, fet pel qual la població no mostra violència, sinó que mostra el desig de millorar la situació i prosseguir amb la societat política de la millor manera possible. Tot i això, si aquesta rebel·lió suposa l’incompliment de lleis nombroses, la societat no s’estaria rebel·lant pels seus drets, sinó que estaria retornant a l’estat de guerra, en el qual també hi participarien els que tenen el poder, ja que diu Locke: “són molt propensos a fer-ho els que tenen el poder, amb tota l’autoritat de que se saben posseïdors, la temptació d’emprar la força que tenen a les mans i els afalacs dels que els envolten”. Per últim, aquesta situació s’evitaria si abans del conflicte s’exposessin els perills i la injustícia que una rebel·lió violenta comportaria.

Com es veu en els textos, per a Locke l’estat de naturalesa no s’identifica amb el de guerra, de fet, són incompatibles. Quan s’arriba a l’estat de guerra hi ha una degeneració de la societat, per tant, es desprestigia l’estat de natura. D’altra banda s’hi troba Hobbes, per qui l’estat de naturalesa és el d’una guerra  contínua entre els habitants de la societat, o com diu ell mateix: “homo homini lupus”, l’home és un llop per a l’home.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada