Estat de guerra, John Locke
Aquests fragments del filòsof empirista John Locke tracten principalment
l’abús del poder, la qual cosa corromp la societat.
En el primer text és dit que els integrants de la societat poden passar
errors per alt, però que si això esdevé continu i descarat, tenen dret a la
rebel·lió, i encara més quan els que tenen el poder se n’aprofiten. Quan les
accions d’aquests perjudiquen el poble i no segueixen el discurs de la majoria
és probable que, com es diu al text: “que el poble es desvetlli i faci tots els
possibles per posar la llei en mans de qui li pugui garantir que perseguirà els
fins pels quals el govern havia estat erigit”.
El segon text dóna inici amb la qüestió de què ha de fer el poble quan hi
ha un abús de poder. Clarament, el poble ha de fer-se amb el poder, com diu
Locke: “un poder en mans del poble per a recuperar la seguretat [...] és la millor defensa contra la
rebel·lió”. Mitjançant aquesta acció, el poble aconseguirà nous i lleials
capdavanters que els representin dignament tot seguint la pauta del que ells
volen per la societat. Com és dit: “la rebel·lió no és pas una oposició a les
persones, sinó a l’autoritat”, fet pel qual la població no mostra violència,
sinó que mostra el desig de millorar la situació i prosseguir amb la societat
política de la millor manera possible. Tot i això, si aquesta rebel·lió suposa
l’incompliment de lleis nombroses, la societat no s’estaria rebel·lant pels
seus drets, sinó que estaria retornant a l’estat de guerra, en el qual també hi
participarien els que tenen el poder, ja que diu Locke: “són molt propensos a
fer-ho els que tenen el poder, amb tota l’autoritat de que se saben posseïdors,
la temptació d’emprar la força que tenen a les mans i els afalacs dels que els
envolten”. Per últim, aquesta situació s’evitaria si abans del conflicte
s’exposessin els perills i la injustícia que una rebel·lió violenta
comportaria.
Com es veu en els textos, per a Locke l’estat de naturalesa no s’identifica
amb el de guerra, de fet, són incompatibles. Quan s’arriba a l’estat de guerra
hi ha una degeneració de la societat, per tant, es desprestigia l’estat de
natura. D’altra banda s’hi troba Hobbes, per qui l’estat de naturalesa és el
d’una guerra contínua entre els
habitants de la societat, o com diu ell mateix: “homo homini lupus”, l’home és
un llop per a l’home.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada