Justícia Platònica

La República, IV - Plató

Aquest és un fragment de La República, obra de l’etapa dels diàlegs dogmàtics corresponents a la maduresa de Plató.

El text es centra en l’idea de Justícia, virtut sobre la qual s’expressen diverses qüestions per tal de definir-ne el concepte.

En un primer fragment del text s’hi situarien les qüestions que envolten la conversa que té Plató. La primera oració diu: “Un home serà just si observa el principi que hem exposat tantes vegades.” La Justícia és un valor que condueix a la virtut global, la qual permetria accedir a les idees. El principi del que es parla en l’oració és la Justícia, la qual, si és observada, farà just a l’home. La pregunta següent de si hi ha alguna cosa que deformi aquesta virtut a la nostra vista, és resposta mitjançant un exemple que conduiria a la segona divisió del text.

L’exemple exposat confia una certa quantitat de diners a un home que seria l’ideal de Justícia, per tant, no se’ls quedaria. Plató hi respon: “No estarà el nostre home ben lluny de cometre sacrilegis, robatoris o traïcions [...]?.” Amb això es diria que aquell home que segueixi el valor de la Justícia s’allunyarà del mal i estarà prop del Bé, el qual és la màxima virtut que condueix cap a la desitjada felicitat. El fet que aquest home s’allunyi de cometre accions dolentes és degut a que cada part de la seva ànima fa allò que li pertoca, com estableix Plató a la seva teoria. Hi ha un equilibri que regeix el cos, i aquest equilibri és invariable per a tothom, cadascú fa el que li pertoca, com es mostra a l’exemple de “governar i obeir”. Amb aquest exemple s’estableix la causa de la Justícia, que és tan sols l’equilibri, res més.

L’últim fragment que es destacaria en text seria l’exemple de les professions. En el text es diu: “El qui per naturalesa és sabater ha de fer sabates i no una altra cosa, i qui és constructor, construccions, i així tots els altres”. Aquesta norma s’aplica en tots els sectors i aspectes, tant si es tracta del pontífex de Roma, com d’un llenyataire o de qualsevol altra persona.

Així doncs el text es conclouria amb l’última oració del text: “La justícia sembla que és això, però no pel que fa a l’acció exterior de l’home, sinó a la interior sobre si mateix”. Amb això es diria que la Justícia és interna, ja que és possible gràcies a un equilibri de l’ànima, sense el qual seria impossible viure en una realitat fermament justa.

Aquesta concepció de la Justícia de Plató es relaciona amb l’intel·lectualisme moral de Sòcrates. Aquesta teoria diu que l’experiència moral es basa en el coneixement del Bé, el qual, mitjançant també el coneixement de la Justícia, permet arribar a aquests dos conceptes. Per a Sòcrates, que tenia una visió aristocràtica de la societat, el poder havia de recaure sobre els poderosos, fet que es relacionaria amb la divisió equilibrada de l’ànima per part de Plató.