dilluns, 28 de maig del 2012

Cites

Ignorància i Saviesa

"És millor ser un ésser humà insatisfet que un porc satisfet"
-John Stuart Mill

IGNORÀNCIA

"Todo lo que se ignora, se desprecia"
-Antonio Machado

"La verdadera sabiduría es reconocer la propia ignorancia"
-Sócrates

"La verdadera ignorancia no es la ausencia de conocimientos, sino el hecho de negarse a adquirirlos"
-Karl Popper

SAVIESA

"No basta saber, se debe también aplicar. No es suficiente querer, se debe también hacer"
-Goethe

"Los que están siempre de vuelta de todo son los que nunca han ido a ninguna parte"
-Antonio Machado

"Quien daña el saber, homicida es de sí mismo"
-Pedro Calderón de la Barca

Porc satisfet

La recerca de la satisfacció insatisfeta

Aristòtil va dir una vegada que “La verdadera sabiduría es reconocer la propia ignorancia”. Segons aquesta cita, ningú sap res fins que no ho reconeix, el fet, però, és que hi ha dues maneres de reconèixer-ho, les quals s’extreuen de la cita de John Stuart Mill: “És millor ser un ésser humà insatisfet que un porc satisfet”. D’aquesta frase n’extrec dos conceptes totalment oposats: ignorància i saviesa.



Pel que fa la ignorància, la qual correspon al porc satisfet, és un concepte que el diccionari el relaciona amb aquell qui no sap res. Tot i això, no saber res de tot no és el mateix que no saber res de res. El poeta Antonio Machado va dir una vegada que “Tot el que s’ignora es menysprea”. El porc satisfet està còmode amb si mateix, creu viure una vida plena que no és més que el reflex de la seva ignorància. Quan ignora la cultura, la literatura, la ciència, quan ignora tot allò que dóna riquesa a l’ésser humà és quan ho està menyspreant, ja que no dóna importància a tots els avenços que la humanitat ha anat fent al llarg dels segles. Una altra cita corresponent a la ignorància ve de la mà de Popper, que és: “La verdadera ignorancia no es la ausencia de conocimientos, sino el hecho de negarse a adquirirlos”. Quan la vida dels porcs satisfets està protagonitzada per la comoditat del sofà i el salat gust de les crispetes, i no cobren importància personatges com la literatura o el bon cinema, la persona es converteix en un ignorant materialista que fuig de l’abstracte de la imaginació i creativitat pròpies de les persones, ja que el coneixement és també una de les característiques que ens distingeix com a espècie.


Per una altra banda, l’ésser humà insatisfet podria ser considerat com el savi. La frase de Goethe que diu “No basta saber, se debe también aplicar. No es suficiente querer, se debe también hacer” mostra l’incansable necessitat que té el savi de descobrir nous fets, d’aprofitar les oportunitats i de no quedar-se mai aturat en un semàfor verd que el podria conduir a la satisfacció i a l’autorealització, tot i que aquestes siguin pràcticament inassolibles per a algú que en comptes de fixar la vista en els fanals, la fixa en els estels. La visió de la vida com a somni la tenen aquells que no són conformistes, és a dir, aquells que no són el porc satisfet de la humanitat. El mateix realitzador d’aquesta visió una vegada va citar: “Quien daña el saber, homicida es de sí mismo”. Què vol dir això Calderón de la Barca? Que cadascú s’assassina quan es queda tombat al sofà i no té cap altra motivació? És una visió es pot dir que exagerada però real, ja que avui dia la societat té persones fetes d’aquest element perjudicial i encomanadís que alenteix el progrés d’aquells que realment volen aconseguir un grau de superioritat per tal que les generacions futures aconsegueixin valorar la intel·ligència incansable de la seva generació passada.



Per últim, tornant a Machado i les seves valorades cites, cal donar a conèixer una que serveix com a resum del text i com una possible explicació a la frase de Mill. La cita és: "Los que están siempre de vuelta de todo son los que nunca han ido a ninguna parte". És a dir, aquells conformistes materialistes que busquen una felicitat concreta mentre no donen motius per l'avenç, són els que no aconseguiran mai res. En canvi, aquells que volen progressar i enriquir-se seran els propietaris del preuat futur.


divendres, 25 de maig del 2012

Aristòtil

Ètica a Nicòmac, Aristòtil

Aquest és un fragment escrit per Aristòtil. Aristòtil nasqué a Tràcia el 385 a.C. Fou un filòsof grec que més tard va esdevenir un dels pensadors més influents de la història. Va ser alumne de Plató, qui deia d’ell que era el seu alumne més brillant. Tot i això, Aristòtil criticava les seves teories, i a la seva mort viatjà a altres països per exercir de mestre.


El concepte que tracta fonamentalment aquest text és l’acció de l’home per fer el bé orientada des de la raó.

Es diu de l’acció de l’home que és pròpiament orientada al bé, adequada i favorable a la vida de tot ésser humà i guiada per la raó, ja que una acció que no és orientada per la raó no pot tenir el bé com a fi. La tasca de l’ésser humà en la seva vida és exclusivament essencial de l’home, específicament, de l’home bo, tal com es diu en l’oració: “D’altra banda diem que aquesta funció és específicament pròpia de l’home i de l’home bo.”, la qual fa referència a la bondat de l’home com a mitjà per al transcurs de la vida.


Es diu en el text que les accions bones de l’home es realitzen a partir d’una virtut raonable. Les virtuts són els hàbits bons que ha adquirit la persona mitjançant un procés repetitiu. És a partir de la virtut adquirida que l’ésser humà sap realitzar una acció a partir del bé, ja que el bé és format a partir de la raó. Així doncs, segons el text d’Aristòtil: “El bé humà és una activitat de l’ànima conforme a la virtut”, fet que conclou la concepció que la virtut és l’arrel del raonament per al bé humà.

Per últim, es pot concloure que l’acció humana del bé prové de la millor virtut de la que disposa l’home en la seva vida, la qual la fa encara més perfecta i completa.

divendres, 18 de maig del 2012

Jean-Paul Sartre

Jean-Paul Sartre: Biografia i Qüestions

Jean-Paul Sartre (1905-1980) va viure durant l'època de la dictadura. Mai es va sentir tan lliure com en l'ocupació alemanya. Les seves idees eren sobre la llibertat personal (existencialisme) durant la seva primera època. Tenia una visió optimista en aquell llavors. Negava l'ordre, la família i la fidelitat, però era feliç. A París, l'existencialisme de Sartre va causar un fort impacte que va donar lloc al trencament de les normes, es volia deixar enrere el passat. L'habilitat de reinventar-se era allò més important per a ell. Era un bohemi poc convencional, es podria dir. 


A la universitat conegué Simone de Beauvoir. Es va interessar per la fenomenologia i estudià amb Hüsserl, un expert en aquell camp. La idea de que hi ha un "Jo", una realitat personal, segons Sartre era un mite. Ell deia: "Eres quien eres por hacer lo que haces". Publicà una obra reeditada amb les seves idees anomenada La Nàusea, de la qual el protagonista és Roquentin. Deia que res és fixe, que cadascú ha nascut per casualitat. Va poder reflexionar quan el van nomenar meteoròleg a l'exèrcit. Comença a escriure la seva obra filosòfica L'ésser i el no-res, inspirada en Heidegger.

Després de la guerra va parlar molt sobre la moralitat. Amb la revista Les temps modernes esperava tornar a impulsar un canvi social. Va ser llavors quan es va convertir en l'escriptor francès més important de l'època. Segons ell, si Déu existeix, l'home no és lliure. Es va mudar amb la seva mare per escriure a la Rue Bonaparte degut a la seva poca tolerància a ser famós.

L'obra de la seva parella, Simone de Beauvoir, El segon sexe, tracta la liberació sexual rere la postguerra. Sartre intenta relacionar la filosofia individual amb l'existencialisme. En la seva segona etapa només creia en la llibertat col·lectiva. L'any 1964 rebutja el Premi Nobel de Literatura perquè, segons ell, anava contra els seus principis morals, que no era coherent acceptar-lo després de tot el que havia dit i fet. Era tot un revolucionari. L'any 1968 abandona el marxisme. 

La França de De Gaulle el fa sentir lliure una altra vegada. Tal com ell l'entenia, la llibertat havia estat sempre una fantasia. Per a ell, la llibertat individual no existia. L'èxit significava la fi de la llibertat. Feia costat a la violència com a gest polític, fins i tot estava d'acord amb l'estafa als Jocs Olímpics de Munic. No donava res per suposat: "Pienso contra mí mismo". Deia que s'ha de criticar tot allò que se'ns ha estat donat des d'un principi. Volia trobar una resposta filosòfica per la pregunta de la llibertat. Allò important no era la llibertat, sinó el camí escollit per aconseguir-la.

"L'infern són els altres"
-Jean-Paul Sartre


1. On va estudiar Sartre? 
-A l'Escola Normal Superior (França)


2. Què opinava ell sobre els valors?
-Creia en un univers sense valors. Negava l'ordre, la família i la fidelitat.

3. Quin corrent filosòfic el va influir?
-La fenomenologia

4. Quin és el nom de la seva novel·la filosòfica més important?
-La nàusea

5. Quina importància té per a ell l'existència?
-No en té cap

6. Quin és el nom de l'assaig més important de la seva primera època?
-L'ésser i el no-res (1943)

7. Què és l'autenticitat?
-La reflexió serena de la pròpia existència

8. Qui era Heidegger?
 Va ser l'inspirador sobre l'obra L'ésser i el no-res i de la filosofia de Sartre

9. Quin és el títol de la revista que va crear?
-Les temps modernes

10. Què significa que l'infern són els altres?
-Significa que estem exposats als altres i a la seva mirada, que pot esdevenir una amenaça, un punt de pressió sobre nosaltres.

11. Quina concepció defensava sobre la fidelitat?
 -Que es tenia una llibertat absoluta, i es podia mantenir més d'un amor.

12. Com es titula el llibre que Simone de Beauvoir que més ha influït al feminisme?
 -El segon sexe (1949)

13. Quin és el títol del llibre de Sartre que més l'apropa al marxisme?
-Crítica de la raó dialèctica (1960)

14. Quin canvi es va dur a terme?

-Entre  1958 i 1968, la llibertat individual desapareix del seu pensament, i es concentra en la llibertat col·lectiva. Deixa de banda el compromís i defensa la revolució.

15. En quin any li van donar el premi Nobel? Per què el va rebutjar?
- L'any 1964. Va rebutjar-lo perquè segons ell, no seria coherent amb sí mateix i no seguiria les raons ètiques que ell estava marcant.

16. Quina ideologia va defensar en els seus últims anys?
- Comunista i propera a l'anarquisme

17. Quin fet històric el va influïr fortament?
 -La revolta dels estudiants (maig del 1968)

18. Quin diari extremista va dirigir?
 -La cause du peuple

19. Què opinava sobre el terrorisme?
 -Que era la bomba atòmica dels pobres

20. Per què va ser considerat una "brúixola ètica"?
-Perquè tothom el considerava un líder, algú a qui seguir en el camí cap a la llibertat.

dilluns, 14 de maig del 2012

Definicions T9


Definicions del Tema 9

  • Amoral. Quan s’actua automàticament i no s’és amo dels propis actes.
  • Immoral. Comportament consistent fer allò que no s’ha de fer.
  • Temperament. Conjunt de sentiments i passions amb els quals naixem i que són difícilment modificables.
  • Virtut. Hàbits que ens predisposen a obrar bé.
  • Consciència moral. Capacitat d’adonar-se que algunes formes de vida, valors o principis són moralment millors.
  • Responsabilitat. Consisteix a ser capaços de respondre davant dels nostres actes.
  • Llibertat externa.  Manca de coacció externa, ningú impedeix a l’ésser humà actuar de la manera que li sembli oportuna.
  • Llibertat interna. Absència de coacció interna. Consisteix a poder decidir per un mateix sobre les qüestions que ens afecten.
  • Determinisme. Teoria que afirma que tot té una causa, que estem determinats per uns factors.
  • Condicionament. Influència que ens afecta però no ens determina.
  • Destí. Llei de l’univers segons la qual tot succeeix fatalment.
  • Principi de causalitat. Tota causa té una efecte i tot efecte ve donat d’una causa.
  • Determinisme econòmic. Diu que estem determinats per l’economia (teoria determinista científica).
  • Indeterminisme. No estem determinats, som lliures (liberalisme).
  • Autonomia amoral. Seguir les pròpies normes, ens donem a nosaltres mateixos les lleis morals.

  • Nivell preconvencional. La persona té per just el que satisfà els seus interessos. Respecta les normés només per les conseqüències (posició heterònoma).

  • Convencional. Considerat just allò que concorda amb les lleis pròpies de la societat. La persona se sent membre d’una comunitat i admet les normes.
  • Postconvencional. Es distingeix entre les normes de la societat i els principis morals universals. Son persones autònomes amb principis.
  • Lògica de la cura. Compassió i responsabilitat per aquells que necessiten ajuda.

dissabte, 5 de maig del 2012

Exercicis 183



Preguntes de comprensió

1. És compatible afirmar l'existència de Déu amb la idea que els éssers humans tenen llibertat?
-No, perquè de la idea de que hi ha un Déu que ho controli tot no es pot extreure el concepte de llibertat, ja que estaríem determinats per Ell i, per tant, no tindríem lliure elecció.

2. Com expliquen els deterministes científics l'experiència espontània de la llibertat?
-El determinisme científic atribueix la nostra llibertat a certes ciències o factors dels quals nosaltres som majoritàriament responsables.

3. Quins fets estarien mancats de sentit si es nega que els éssers humans tinguem lliure arbitri?
-El fet de decidir sobre les qüestions que ens afecten, és a dir, la pròpia llibertat, ja que si no tinguéssim lliure albir voldria dir que estaríem determinats.

4. Pot haver-hi dos usos diferents de la idea de "causa"? Com ajudaria el fet de fer-ne la distinció a la comprensió de la llibertat de les persones?
-Sí, pot haver-hi diferents usos segons la idea de llibertat que posseeixi la persona.