Estat de natura

L'estat de natura - John Locke

Aquest text del filòsof empirista John Locke tracta l’ús de la llibertat i les condicions de l’home per tal de viure en l’anomenat estat de natura, el qual és un estat de perfecta llibertat i igualtat i en el qual governa la raó, la missió de l’home en ell és preservar la seva vida, la seva llibertat i els seus béns.

En la primera oració del text és dit: “Però si bé aquest és un estat de llibertat, no és tanmateix un estat de llicència”, és a dir, que l’home és lliure sense rebre un permís previ. Tot i això, estableix un límit que no es pot sobrepassar en aquesta llibertat, i és que l’home té control sobre la seva vida, però no en la dels altres, pel que no es pot endur cap a la destrucció, exceptuant casos en els quals aquesta sigui un mitjà pel que Locke anomena un “fi més noble”. Seguidament, completa aquesta norma imposada donant la paraula que caracteritza el seu estat de natura, que és la raó. Aquesta raó és la llei natural, a la qual tots els éssers estan subordinats, com diu: “L’estat de natura té una llei natural que el governa, la qual obliga a tothom”.

D’aquesta llei que tot ho governa, la raó, és dit: “ningú no ha d’atemptar contra la vida, la salut, la llibertat ni les possessions d’un altre”, oració amb la qual culmina el fet que els homes tenen llibertat sobre la seva vida, la seva llibertat i els seus béns, però que mai ha d’interferir ni causar destruccions en aquests mateixos drets que els altres tenen.

Seguidament es diu que “tots els homes són obra d’un únic”, pel que s’introdueix la idea que hi ha un ésser superior a la raó, i a aquest ésser superior Locke el defineix com “omnipotent” i l’ “infinitament savi Creador”. Així, a més a més d’estar subordinats a la llei de l’estat de natura, els homes també ho estan d’aquest Ésser Omnipotent i Creador, al qual pertanyen tots. Aquest Creador és el responsable de tota vida, pel que la vida d’un home no queda determinada per la voluntat, el pensament o l’acció d’un altre. D’aquesta manera, es pot construir l’anomenada “comunitat natural”, en la qual governa la igualtat entre tots els membres de l’estat.

D’aquesta manera, Locke defensa en l’estat de natura que els humans tenen llibertat davant ells mateixos i els seus béns, motiu pel qual l’Estat no pot intervenir en la vida de ningú, és a dir, no pot ser opressor, idea contrària al posterior neoliberalisme, el qual defensava la intervenció de l’estat en la vida de cada membre de la societat.