Innatisme

Contra les idees innates, John Locke

Aquest text pertany al filòsof empirista anglès John Locke, tracta la negació de les idees innates.

Primerament, Locke nega l'existència d'aquestes idees perquè ni nens ni idiotes les tenen, i a partir d'aquí argumenta la seva teoria.

D'una banda, Locke diu: "me parece caso contradictorio decir que hay verdades impresas en el alma que ella no percibe ni entiende". Com pot ser que hi hagi veritats l'existència de les quals no és percebuda per l'ànima? Perquè, si la mateixa ànima no pot percebre certes idees, què o qui més elevat que ella ho faria? Si ni tan sols l'ànima les pot percebre, no hauríem de dubtar llavors de la seva certesa o existència? Es podria dir llavors que, com l'ànima no podria rebre idees que no percebés, totes les idees haurien de ser iguals per a tothom, inclosos nens i idiotes. El cas és, però que no nens ni idiotes tenen certes idees, pel que aquestes no resultarien innates. Locke ho diu d'aquesta manera: "Si, por supuesto, los niños y los idiotas tienen alma, quiere decir que tienen mentes con dichas impresiones y será inevitable que las perciban". I després prossegueix dient: "como eso no sucede, es evidente que no existen tales impresiones"

És més, dir que una cosa existeix però que no la podem percebre és com dir que aquesta cosa no és res, i per consegüent, que no existeix, o, com diu Locke, "es igual que reducir a la nada esa impresión". Més endavant és formulada una reflexió partint de l'anterior concepte: tan sols les idees podrien estar impreses a la ment sense que nosaltres les coneguem si les poguéssim arribar a conèixer.

D'altra banda, es diu al text: "Si la capacidad de conocer es el argumento a favor de la impresión natural, según eso, todas las verdades que un hombre llegue a conocer han de ser innatas". És a dir, si el fet de conèixer és la justificació de les idees innates, segons aquesta construcció, tot allò que l'home pugui arribar a conèixer formaria part d'aquestes idees, i l'home pot arribar a conèixer moltes coses. Locke esmenta: "La capacidad, dicen, es innata; el conocimiento, adquirido". És a dir, el fet de poder conèixer és innat, però allò conegut és adquirit. En el que el filòsof no discrepa és en que les veritats o les tenim o les adquirim, com diu: "todas son innatas o todas son adquiridas, y será inútil intentar distinguirlas".

Locke conclou dient: "Quien hable de nociones innatas en el entendimiento, no puede querer decir que tales nociones sean en el entendimiento de tal manera que el entendimiento no las haya percibido jamás, y de las que sea un ignorante total". Aquells que defensen l'existència d'idees innates no poden dir també que algunes idees no poden ser percebudes i, per tant, restin en la ignorància. Per tant, si fos possible l'existència de les idees innates, els nens no les ignorarien, sinó que les posseirien i les coneixerien.

Aquesta teoria empirista de Locke sobre la negació de l'existència de les idees innates contrasta amb la defensa d'aquestes del racionalista Descartes, qui deia que l'experiència empírica no justifica les idees, ja que aquestes estan impreses en la nostra ment.