diumenge, 10 de juny del 2012

Valoració Personal



Filosofia

Es pot ben afirmar que l'assignatura de Filosofia és la responsable del tremolor de cames que es té durant l'inici del curs. És més, la tremolor comença ja des del primer moment en què es fulleja el llibre. Tot i això, després de tot un curs amb aquesta matèria, cada cop que sortia de la classe jo em seguia preguntant: "Què diantre acaba de passar en aquesta classe?" 

La cita "Estima i fes el que vulguis", de Sant Agustí (Ama et quod vis fac) ha estat una de les que han llevat la meva fascinació i admiració cap a la filosofia. No pot dir-se que sigui una assignatura fàcil d'estudiar (perquè veritablement no ho és), però sí que desvetlla interès, curiositat i, per sobre de tot, molts dubtes, dubtes infinits als quals se sap des d'un principi que no s'hi trobaran mai resposta alguna.

A més d'aquests dubtes existencials (els quals ens converteixen en éssers humans insatisfets), la matèria (o millor dit, el responsable de la matèria) m'ha aportat sobretot lèxic. Les últimes paraules que van fer sortir a la llum un somriure envejós van ser: Esmaperdut  i Corprès. Ara potser no em venen al cap tots els conceptes estudiats al llarg del curs, però tenir consciència de l'existència d'aquestes paraules em fa sentir satisfeta de la meva evolució al llarg del curs, molt satisfeta.


No sóc algú propens a donar joc mitjançant la discussió, i encara menys en una aula plena d'alumnes que es resisteixen a escoltar l'opinió d'algú no gaire xerraire i amb aires d'ésser introspectiu. Aquest pot semblar un text egocentrista més que una valoració d'una matèria, però al cap i a la fi, no és aquest un dels objectius? Conèixer-se a un mateix per tal de conèixer el món després? No sóc algú que pugui ser jutjat des d'un principi ("Ho veus tot en blanc i negre" o "Rebutges abans de conèixer", segons el meu tutor). No sóc algú que pugui ser jutjat prèviament simplement pel fet que sóc algú en la ment del qual un no s'hi pot endinsar fàcilment.

Com a resum, l'assignatura de filosofia ha estat més interessant del que en un moment es pensava, ja que ha aportat interessants dubtes per a resoldre i maduresa emocional. 

dijous, 7 de juny del 2012

Definicions T10

Definicions Tema 10


·  Intel·lectualisme moral: una de les idees de l’actitud socràtica. Diu que és impossible obrar malament expressament, ja que qui coneix la veritat obra segons ella.

·         Maièutica: art de donar llum a la veritat.

·         Hedonisme: diu que ser feliç és experimentar plaer i aconseguir evitar dolor.

·         Eudemonisme: diu que ser feliç és autorealitzar-se.

·         Autorealització: allò que és propi de l’ésser humà.
 
·      Prudència: virtut intel·lectual que ens ajuda a deliberar bé.

·  Autosuficiència: consisteix a valer-se per si mateix sense dependre de res ni de ningú.
·   Pau interior: consisteix a fer-se insensible al sofriment i a les opinions alienes, a no dependre del destí i ser responsables de nosaltres mateixos.

·   Utilitarisme: consisteix en aconseguir la màxima felicitat per al major nombre possible de persones (principi d’utilitat)

·     Aritmètica del plaer: de Bentham. Diu que hem de sumar plaers i restar dolors, que tots els plaers són iguals en qualitat i que poden comparar-se per arribar al màxim plaer.

·     Ètica deontològica: es preocupa pel deure, es basa en la forma i no en el contingut.

·       Ètica teològica: teoria ètica que se centra en la finalitat i no pas en el deure.

·       Imperatiu categòric: ordres que obliguen de forma universal i incondicional, l’odre és que “s’ha de fer quelcom”.

·        Autonomia moral: el subjecte es dóna a si mateix la pròpia llei moral.