República

Episteme i Doxa, Plató

Aquest fragment forma part del llibre República, obra de l’etapa de diàlegs crítics corresponent a la maduresa de Plató.

El text gira entorn dos conceptes centrals, que són la ciència (també anomenada episteme) i l’opinió o doxa. La ciència es basa en el món de les idees, mentre que el segon terme fa referència a les coses sensibles i particulars.

El fragment comença amb la pregunta de qui són els filòsofs. Davant aquesta qüestió Plató afirma que un filòsof és aquell que desitja arribar a la veritat, és a dir, que estima el saber. Això és comparat amb aquells que són víctimes dels seus sentits i que es troben sempre en el món de l’opinió, ja que els hi és impossible veure el que és la bellesa en si, com es mostra en l’oració que diu: “el seu pensament és incapaç de veure i acollir la naturalesa de la bellesa en si”, és a dir, no aprofundeixen més enllà del que són les aparences.

D’una altra banda, un cop esclarit aquest concepte, el participant de la conversa apunta que són ben pocs aquells capaços de veure l’essència de la bellesa, per tant, es diu que els filòsofs són una minoria dins la societat.

És destacable l’última aparició de Plató, en la qual diferencia aquell que viu en l’episteme i aquell que viu en la doxa. S’esclareix doncs, que aquells que veuen tan sols les aparences del món sensible però no veuen les idees en si, i no es deixen guiar cap al coneixement, i, per tant, cap a la realitat, viuen dins la caverna, com és dit en l’oració: “El qui reconeix les coses boniques però no la bellesa en si, i és incapaç de seguir aquell que pretengui fer-lo arribar al seu coneixement, aquest tal què et sembla? Viu dormint o despert?”. D’una altra banda, hi ha l’oració que defineix a aquell que arriba a la ciència en la següent oració: “El qui, ben a l’inrevés, té la bellesa en si com una cosa, i és capaç de contemplar-la en si i també els objectes que participen d’ella, i és capaç de veure què no participa d’ella, i ella de què no participa, aquest tal, què et sembla? Viu dormint o despert?” És a dir, aquells capaços d’arribar a contemplar la bellesa en si i distingir-ne les coses que hi participen en ella i les que no, aquest és el que certament està arribant a la veritat, i no viu en el món irreal de l’altre.

Aquesta possibilitat d’arribar a la veritat per part d’aquells que no es queden estancats al món de les aparences és contrària a l’actitud de coneixement relatiu dels sofistes. Envers la consideració que no existeix la veritat i que tota norma és sempre parcial tenint en compte el criteri de cadascú, la veritat no és assolible en el coneixement sofista, mentre que en el pensament platònic es defensa el caràcter universal dels valors, tant si es parla de Bé, com de Justícia o de Bellesa.