Meditacions Metafísiques

Relació ment-cos, Descartes

Aquest text pertany a les Meditacions Metafísiques de Descartes i tracta la qüestió sobre la relació entre el cos i l’ànima.

Per a Descartes, Déu era una substància infinita, i com a tal, és impossible que nosaltres, que som finits, haguem estat els causants d’aquesta idea de Déu. Aquest Déu és l’arrel de tots els altres cossos, és el Creador, fet mostrat a la primera oració, on és dit: “totes les coses que entenc de manera clara i distinta poden ser fetes per Déu”. A partir d’aquest concepte, l’autor desxifra que aquestes coses enteses clara i distintament, poden separar-se, ja que no necessiten l’una de l’altra per existir, per tant, són independents, i no té importància quina de les dues és la causant de la separació, com és dit a l’oració: “i per a considerar-les coses diverses, és ben igual quina sigui la potència que faci la separació”.

Rere aquesta reflexió, Descartes intenta demostrar la seva teoria començant pel Jo, que és l’element fonamental de la seva filosofia.  S’inicia dient que allò real de l’ésser és l’essència, ja que aquesta és la que permet el pensament, i l’home és una substància pensant, fet que l’autor demostra dient: “no hi ha cap altra cosa que pertanyi netament a la meva naturalesa o essència, llevat només el ser una cosa pensant”. Pel que fa la part restant de la separació, que és el cos, demostra la seva independència dient que és possible tenir una idea diferent del nostre cos que de la nostra ment, per tant, són separables. Contràriament a la ment, el cos és tan sols allò extern, la “cosa extensa” que es diu en el text, mentre que l’altra part de l’ésser, l’ànima, no és extensa, sinó pensant. A partir d’aquesta demostració, Descartes conclou dient: “és cert que jo sóc realment diferent del meu cos i que puc existir sense ell”. D’aquesta manera, tot i ser dues coses separables, els éssers poden viure sense el cos, però no pas sense la ment.

Aquesta separació entre cos i ànima va ser tractada anteriorment per Plató, qui tenia una teoria també dualista. Tot i això, la principal diferència entre ambdós autors en aquest aspecte és la causa de les coses. Per a Descartes, Déu és qui ha creat l’existència, mentre que Plató creà el Demiürg, el qual, tot i no ser el causant de les coses, les ordena. Per a Plató, la part més important de l’ésser és l’ànima, igual que Descartes, qui diu que es pot viure sense cos, però no pas sense ment.