Popper

Veritifabilitat i Falsabilitat

Aquest text forma part de l’obra La lógica de la investigación científica, una obra adaptada per Popper.

Aquest fragment dóna a conèixer la filosofia de Popper a l’hora de classificar un sistema en científic o empíric.

El text porta com a capçalera Verificabilitat i falsabilitat, títol escollit per les dues maneres de delimitar un sistema científic d’un empíric. Un títol alternatiu seria “Contrastació de sistemes”, aquest faria referència al fet de contrastar un sistema per dir si és refutable o no.

El fragment el podríem dividir en tres parts: la introducció on s’explica la teoria de l’autor, l’explicació d’aquesta teoria i la comparació amb els enunciats universals.

En el primer paràgraf, Popper explica la seva teoria sobre la classificació dels sistemes. L’autor diu que  ell classificarà un sistema com a científic o empíric si l’experiència pot contrastar-lo, és a dir, si pot diferenciar les dues possibilitats. Aquesta teoria suggereix que el criteri per delimitar allò científic d’allò empíric no és comprovar si una cosa és certa o no, sinó que és mirar si poden haver-hi factors que diguin que tal cosa és falsa.

En el següent paràgraf, Popper intenta concretar el significat de la seva teoria. Ell diu aquesta frase: “No exigiré que un sistema científic pugui ser seleccionat, d’una vegada per sempre, en un sentit positiu, però sí que sigui susceptible de selecció en un sentit negatiu”. És a dir, no hi ha obligació de dir que un sistema científic és totalment cert, sinó que el que ell exigirà serà que aquell sistema pugui ser refutat mitjançant proves.

Per últim, en el tercer paràgraf, Popper dóna a conèixer la seva proposta. El filòsof vol que allò cert i allò fals no coincideixin (que no siguin simètrics), igual que els enunciats universals, els quals no s’extreuen d’enunciats singulars però sí que s’hi poden enfrontar. Com a conseqüència d’això, per mitjà d’inferències o conclusions deduïdes, és possible, a partir d’enunciats singulars, donar raons a favor o en contra de la falsedat dels altres enunciats.

Per tant, com a conclusió, en aquest fragment d’una adaptació, Popper vol fer saber que ell no admetrà sistemes científics o empírics si aquests no tenen factors que els puguin contradir.