L'Amor

L’amor com a responsabilitat personal

Aquest és un text que pertany a l’obra de Martin Buber (Viena, 1878 - Jerusalén, 1965), escriptor i filòsof del segle XIX. Rere el divorci dels seus pares, va mudar-se a Àustria, lloc on va conèixer la Bíblia, va aprendre hebreu i va descobrir el pensament jueu ortodox. Va estudiar filosofia i història de l’art. Va marxar cap a Alemanya després de participar amb el primer president israelita, on va col·laborar amb un dels primers diaris dedicats al pensament sionista. En la Universitat de Frankfurt va ensenyar la teologia jueva i història de les religions. En aquesta mateixa universitat va iniciar el plantejament teòric que més tard originaria la seva obra Jo i Tu. Va crear el més important centre d’educació de jueus adults anterior a la Segona Guerra Mundial. L’anterior obra anomenada va constituir la més important de l’autor. Un cop Hitler va prendre el poder va ser expulsat de la universitat i va emigrar cap a Palestina, on va ensenyar filosofia a la Universitat de Jerusalem. Els seus estudis de filosofia i religió tenien com a objectiu la construcció d’un renovat pont cultural entre judaisme i cristianisme.

El concepte que es tracta en aquest fragment és l’amor com a principi per a tota la humanitat. Com a idees principals, es destaca la percepció de l’amor com un sentiment que va més enllà de tots els éssers, que eleva a tot aquell que està del seu costat, i que és el determinant de la felicitat de la persona.

Pel que fa el primer paràgraf, l’autor descriu l’amor com “una acció còsmica”, és a dir, l’amor va més enllà de qualsevol ésser, s’eleva a l’univers, és infinit. És dit que aquell que participa en l’amor, es desentén de tota aquella etiqueta que duen les persones i les mira tal com són, ni millors ni pitjors, ni més maques ni més lletges, les veu com un “tu” proper, les veu com un mateix. L’amor fa úniques a les persones, ja que quan aquestes ja són vistes com un “tu” és quan veritablement la persona que viu en l’amor pot fer qualsevol cosa, sense cap impediment.

 El segon paràgraf s’inicia amb una oració que diu: “L’amor és responsabilitat d’un Jo per un Tu”. D’aquí extraiem la idea que el Jo es responsabilitza del Tu, el Tu es converteix en el Tot, sense el qual el Jo no percep el món de la mateixa manera. A partir d’aquest moment, és quan s’aconsegueix d’una vegada per totes la desitjada igualtat, ja que l’amor apropa a tothom i eleva a tothom, ja sigui, com bé diu l’autor, gran o petit, feliç o infeliç.

En conclusió, qualsevol ésser, sigui quina sigui la seva posició o el seu estat anímic, que visqui en l’amor i estimi l’amor, està deliciosament condemnat a viure en la felicitat, la qual s’aconsegueix estimant a tot aquell que l’envolta.