Defineix T8

Defineix Tema 8

-Monisme materialista:  teories que relacionen el cervell i la ment mitjançant el psiquisme com una conseqüència de la ment. Admet només una realitat material.

-Monisme emergentista: teoria monista materialista que considera que allò mental no es redueix només a allò físic, però que sí ha evolucionat a partir d'aquest. Només existeix la matèria, la qual és fruit d'una evolució.

-Dualisme platònic: teoria plantejada per Plató, qui diu que l'ésser humà està format pel cos i l'ànima, la qual ja existia abans d'unir-se al cos. Aquesta és immortal i immaterial, i està empresonada en el cos material.

-Hilemorfisme: teoria plantejada per Aristòtil. L'ànima i el cos són complementaris i inseparables d'una única realitat, que és l'ésser humà. Cap dels dos pot existir sense l'altre, per tant la matèria no pot existir sense una forma. Així, el cos és la base material i l'ànima la base substancial.

-Dualisme interaccionista: teoria dualista del s.XX defensada per Eccles. Separa la ment del cervell, ja que a més a més de l'estructura cerebral diu que hi ha una altra realitat de naturalesa diferent al cervell i no material, que és l'ànima.

-Interaccionisme emergentista: teoria plantejada per Popper. Afirma que la ment ha evolucionat a partir del cervell, però diu que tot allò real no té per què ser material. Estructura tres móns (Món 1--> món material, Món 2--> món psíquic, Món 3 --> món cultural).

-Raó teòrica: designa la utilització de la capacitat de l'ésser humà per aconseguir coneixements. S'ocupa d'allò que no pot ser d'una altra manera. Es vol conèixer la realitat amb la màxima veritat.

-Raó pràctica: designa la utilització de la capacitat racional de l'ésser per aconseguir la felicitat. S'ocupa d'allò que pot ser d'una altra manera.

-Raciovitalisme: idea desenvolupada per Ortega y Gasset. La raó vital és la vida com a raó, la qual és un element constitutiu de la vida, la qual no es pot entendre sense la raó.

-Acció comunicativa: no té com a objectiu aconseguir l'èxit, sinó que és una acció orientada a l'entesa. Gràcies a aquesta, l'ésser pot arribar a conèixer la realitat i la validesa de les normes.

-Acció estratègica: considera els altres com a instruments per resoldre conflictes quotidians i aconseguir aspiracions personals.

-Persona (Boeci): Boeci defineix la persona com a substància individual de naturalesa racional.

-Dignitat: dret de les persones de no ser tractades com un mitjà, sinó com un fi.

-Existència encarnada: significa que les persones tenen una interioritat que les permet sortir de si mateixes i obrir-se a altres coses. S'obre al món des de la seva intimitat.

-Compromís: defineix la persona, ja que l'acció personal és rebuig de l'abstenció, la neutralitat i la indiferència.

-Proximitat: situació en què les persones viuen amb els altres. És la donació de qualcom del propi ésser a un altre.