Metafísica. Autor: Aristòtil

AL PRINCIPI HI HA L'ADMIRACIÓ

Aquest text és un fragment de l’obra Metafísica, escrita per Aristòtil. Aristòtil nasqué a Tràcia el 385 a.C. Fou un filòsof grec que més tard va esdevenir un dels pensadors més influents de la història. Va ser alumne de Plató, qui deia d’ell que era el seu alumne més brillant. Tot i això, Aristòtil criticava les seves teories, i a la seva mort viatjà a altres països per exercir de mestre. Com a curiositat, l’any 343 a.C va ser l’educador d’Alexandre el Gran.

L’obra pertanyent a aquest fragment és l’anomenada Metafísica, obra per excel·lència d’Aristòtil i una de les obres més importants de tota la branca de la filosofia. Durant aquesta petita part de la famosa obra, l’autor tracta l’origen de la filosofia, així com també parla sobre el caràcter d’aquells que cerquen respostes i defensa que la filosofia és l’única ciència lliure que hi ha.

Aquest fragment porta com a capçalera “Al principi hi ha l’admiració”, títol escollit probablement per les paraules que l’autor escriu sobre la relació entre la ignorància i el filòsof, qui diu que és mogut per la seva admiració cap a fets quotidians. Un altre títol alternatiu podria ser “La ignorància mou els coneixements”, ja que és adient si es relaciona amb una de les parts que més importància té dins de l’escrit, la que fa referència al sentit de la ignorància que experimenten els filòsofs abans de començar a intentar trobar respostes.

Un dels temes que tracta Aristòtil durant les primeres línees és l’origen de la filosofia. Segons l’autor, la filosofia va néixer arran una magnitud de preguntes. Aquestes preguntes al principi eren comunes, quotidianes, però al llarg del temps van evolucionar en preguntes més complexes que movien als filòsofs per un sentiment d’admiració i curiositat envers tot el que els envoltava.

Aquest concepte d’ignorància que segons Aristòtil movia a filosofar, és utilitzat també del mode contrari, ja que diu que molts pensadors filosofen per fugir de la ignorància. Tot i que semblin conceptes iguals, són totalment oposats. La ignorància mou a intentar adquirir més coneixements, però els coneixements també són utilitzats per fugir de la ignorància, fet que significa que volen adquirir respostes per obtenir més coneixença, no amb algun fi específic que comporti una recompensa material.

Els coneixements són el mètode per arribar al saber. El saber és captar la realitat d’algun objecte, fet o persona i saber transmetre-ho a un emissor. El tipus de saber que transmet Aristòtil és el saber filosòfic, ja que els pensadors es formulen preguntes i busquen possibles respostes per satisfer els seus dubtes i alhora ampliar els seus coneixements.