Empirisme

L'experiència i el billar, David Hume

Aquest text del filòsof empirista David Hume tracta l’aplicació d’experiència i raó pel que fa la relació entre passat i futur.

El fragment comença parlant del “primer home”, d’Adam, es pot dir que de la causa primera. Amb aquest exemple es vol demostrar que ni tan sols el poder que li ha estat atorgat li permet demostrar que hi hagi canvi en la naturalesa. Perquè, les paraules són infinites, però, de la mateixa manera que amb el canvi, no es pot dir que una cosa que és possible sigui alhora falsa, fet que tampoc nega el canvi de la naturalesa, tal i com es diu: “Allò que és possible no es pot demostrar mai que sigui i fals, i és possible que el curs de la naturalesa pugui canviar, ja que podem concebre aquest canvi”.

Igual que el canvi, no es pot demostrar tampoc amb cap argument que Hume anomena “probable” que el passat estigui relacionat amb el futur. De fet, tot ha de basar-se en l’experiència, fet pel qual una simple probabilitat no confirmaria una hipòtesi. Així doncs, res pot ser titllat de cert tot partint d’una suposició, com el mateix Hume explica: “Aquesta conformitat és una qüestió de fet, i si cal que sigui aprovada, no admetrà cap prova que no es basi en l’experiència.

Tot i això, també l’experiència té el seu límit quan es tracta del temps passat, ja que res ocorregut en el passat pot ser vàlid pel futur, excepte tan sols si hi ha una relació de fets. Es conclou, per tant, que res pot explicar la relació entre passat i futur: “Però aquesta [l’experiència], quan es basa en el passat, no pot ser cap prova de res per al futur”.

Aquesta relació entre passat i futur és, doncs, establerta per les suposicions dels éssers humans, ja que són dos elements que han estat sempre lligats, imantats.  A més a més, tot en l’experiència pot tenir traves, com mostra Hume quan dóna l’exemple del billar, i poden tenir lloc esdeveniments inesperats que alterin l’ordre de les coses.

El que provoca el moviment dels cossos, per altra banda, és un element desconegut per a l’ésser, ja que aquest tan sols rep les qualitats sensibles, és a dir, les que pot percebre, com diu el text: “Les forces mitjançant les quals operen els cossos són totalment desconegudes. Nosaltres en percebem només les seves qualitats sensibles”. Així, com no es pot trobar la racionalitat a totes les coses, els éssers ens guiem pel costum, la rutina i la tradició. I és aquest costum el que ha establert la relació entre passat i futur, com ho diu el fragment: “no és la raó la guia de la vida, sinó el costum. Només ell determina la ment, en tots els casos, a suposar que el futur estarà d’acord amb el passat”.