Demiürg platònic

El Demiürg com a causa ordenadora del món, Plató

Aquest fragment forma part de Timeu, obra de l’etapa de diàlegs crítics de Plató que correspon a la seva vellesa i en la qual revisa la seva teoria.

El tema central del text és l’anomenat Demiürg, que és la causa ordenadora de les coses, fa que les idees prenguin forma i configurin les coses. Tot el que neix ho fa a partir d’aquest element, i és per això que és bell, ja que ha estat realitzat a partir d’un model idèntic. Per contra, aquest concepte de bell no forma part d’aquelles idees que han nascut fora del Demiürg, en cas que això fos possible, ja que no han estat creades a partir d’allò idèntic.

 La causa ordenadora és única i perfecta, i d’ella en neix tot. L’oració que esmenta: “és impossible que el que és pugui néixer sense causa” fa referència a aquesta unicitat i a aquest poder del Demiürg, ja que és impossible que alguna cosa neixi del no-res. El Demiürg es basa en les idees, que són el principi de tot i estan en tot, són eternes i perfectes, i és per això que el concepte també ho és i té una gran impossibilitat de ser erroni. Les idees són el món intel·ligible, a partir del qual es basa el món sensible, com es diu a l’última frase: “És també absolutament necessari que aquest món sigui la imatge d’un altre món”.

El Demiürg s’assimila al noûs d’Anaxàgoras, el qual és concebut també com l’origen de l’univers i la causa de les coses i de l’existència. Aquest concepte dóna també forma i moviment a la matèria, a tot allò existent, i condueix cap a l’ordre i l’harmonia. Tot i això, no es basa en les idees, sinó en les homeomeries, que són les llavors de les quals es formen les coses, com les idees ho serien en el concepte platònic.

Així, el Demiürg és per a Plató la causa de l’ordre i la forma de les idees, que són el principi de tot allò existent.