Psique i Logos

L'ànima, principi vital

Aquest és un fragment escrit per Aristòtil. Aristòtil nasqué a Tràcia el 385 a.C. Fou un filòsof grec que més tard va esdevenir un dels pensadors més influents de la història. Va ser alumne de Plató, qui deia d’ell que era el seu alumne més brillant. Tot i això, Aristòtil criticava les seves teories, i a la seva mort viatjà a altres països per exercir de mestre.

El concepte que tracta fonamentalment aquest text és l’ànima com a causa de tot, o com bé diu Aristòtil, “com a causa i principi”.

Es diu que l’ànima és la raó per la qual el cos viu, així doncs, és la responsable de dir d’on prové el moviment i per què aquest es duu a terme. A més a més, el text diu el següent: “L’ànima és la causa perquè és l’essència dels cossos animats”, és a dir, que sense l’ànima els cossos no tindrien vida i no serien res, per tant, els cossos inanimats són els que no tenen ànima i, conseqüentment, vida.

A més a més, Aristòtil diu que és evident que l’ànima sigui l’essència de la vida, ja que aquesta és la causa de l’existència, és per ella per la qual estem vius i podem sentir, parlar o pensar, entre d’altres.

Per últim, la frase que conclou el fragment és la següent: “la causa i el principi d’aquesta vida és l’ànima”. D’aquestes paraules en podem extreure la idea de l’ànima com a raó per la qual tenim la vida, concepte que es relaciona amb la teoria dualista d’hilemorfisme formulada per Aristòtil, la qual estableix un lligam entre l’ànima i el cos, els quals no podrien viure l’un sense l’altre o individualment, ja que es trencaria el conjunt que formen ambdós. Així, segons aquesta teoria, el cos és la base material i l’ànima és la forma substancial de l’ésser humà, i només ella pot donar les propietats que fan característic al cos, com és el moviment, la parla, el pensament o la vida.