Blog de filosofia, un silenciós diàleg de l'ànima amb si mateixa sobre l'ésser, segons Plató. Comentaris diversos sobre autors i més autors i escrits de reflexió personal. El reflex de l'ànima i de la raó del pensament. Fets antitètics? Possiblement. Resum: sobre la insensatesa de l'ésser.
diumenge, 26 de febrer del 2012
El nacionalisme
Segons el
diccionari d’estudis catalans, el nacionalisme és una ideologia i moviment que
reivindica l’organització política independent d’una nació. Pel que a mi
respecta, el nacionalisme no comprèn tan sols raons polítiques, sinó que recull
altres elements, com la història, la llengua o els costums.
Molts podrien
dir que el nacionalisme és una manera de separar cultures i allunyar aquella
convivència multicultural tan desitjada, però aquestes ideologies, moltes
vegades arribant cap al fanatisme, són les que diferencien unes comunitats d’unes
altres, per tant, distingeixen cultures, les quals es converteixen en úniques i
especials.
Molts declaren
Catalunya com una nació, de fet, jo mateixa m’hi declaro a favor i dono llum
verda per tal de fer de Catalunya un país independent. Posem el cas que no
parlem de països, sinó de persones. Tots els humans som diferents, ja sigui pel
color de la pell, pels nostres hàbits o pels nostres pensaments. Si fóssim tots
iguals, si no hi hagués varietat ni distinció entre uns i altres, com podria
funcionar el món? Seríem tots clons uns dels altres.
Gràcies a Déu
que això no és així i que uns són nacionalistes i d’altres no, que uns són culés
i altres no, i així en una infinita varietat d’aspectes que ens caracteritzen
com a persones, com a ciutadans i com a espècie humana.
Aquí deixo un vídeo d'un Lipdub fet per ciutadans catalans per tal d'aconseguir la independència
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada