Metafísica, Aristòtil
Aquest text pertanyent
a la Metafísica d’Aristòtil tracta la crítica a la teoria de les idees,
formulada per Plató i que té certa arrel en la filosofia d’Heràclit. Aristòtil rebutja
el flux constant de les coses i la separació completa d’allò sensible d’allò
intel·ligible.
Pel que fa la
teoria d’Heràclit, defensa un monisme dinàmic en el qual el món és un constant
flux. El foc és la causa ordenadora de les coses, i correspondria al Demiürg de
Plató, a més a més, el món no és només allò real, sinó que és també el joc dels
oposats, es duu a terme una harmonia de contraris. Segons aquesta teoria,
Aristòtil afirma que en cas que fos certa, a més a més de tot allò sensible hi
hauria d’haver també altres coses que siguin immutables i eternes.
Aristòtil finalitza
el fragment amb la conclusió de la teoria de Plató, en la qual hi ha més idees
que objectes sensibles. Les causes d’aquests objectes sensibles eren buscades
en el pas que regia el Demiürg, és a dir, entre els límits del món sensible i
del món intel·ligible.
Biografia i introducció a la teoria d'Aristòtil
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada