Jean-Paul Sartre

Jean-Paul Sartre: Biografia i Qüestions

Jean-Paul Sartre (1905-1980) va viure durant l'època de la dictadura. Mai es va sentir tan lliure com en l'ocupació alemanya. Les seves idees eren sobre la llibertat personal (existencialisme) durant la seva primera època. Tenia una visió optimista en aquell llavors. Negava l'ordre, la família i la fidelitat, però era feliç. A París, l'existencialisme de Sartre va causar un fort impacte que va donar lloc al trencament de les normes, es volia deixar enrere el passat. L'habilitat de reinventar-se era allò més important per a ell. Era un bohemi poc convencional, es podria dir. 

A la universitat conegué Simone de Beauvoir. Es va interessar per la fenomenologia i estudià amb Hüsserl, un expert en aquell camp. La idea de que hi ha un "Jo", una realitat personal, segons Sartre era un mite. Ell deia: "Eres quien eres por hacer lo que haces". Publicà una obra reeditada amb les seves idees anomenada La Nàusea, de la qual el protagonista és Roquentin. Deia que res és fixe, que cadascú ha nascut per casualitat. Va poder reflexionar quan el van nomenar meteoròleg a l'exèrcit. Comença a escriure la seva obra filosòfica L'ésser i el no-res, inspirada en Heidegger.

Després de la guerra va parlar molt sobre la moralitat. Amb la revista Les temps modernes esperava tornar a impulsar un canvi social. Va ser llavors quan es va convertir en l'escriptor francès més important de l'època. Segons ell, si Déu existeix, l'home no és lliure. Es va mudar amb la seva mare per escriure a la Rue Bonaparte degut a la seva poca tolerància a ser famós.

L'obra de la seva parella, Simone de Beauvoir, El segon sexe, tracta la liberació sexual rere la postguerra. Sartre intenta relacionar la filosofia individual amb l'existencialisme. En la seva segona etapa només creia en la llibertat col·lectiva. L'any 1964 rebutja el Premi Nobel de Literatura perquè, segons ell, anava contra els seus principis morals, que no era coherent acceptar-lo després de tot el que havia dit i fet. Era tot un revolucionari. L'any 1968 abandona el marxisme. 

La França de De Gaulle el fa sentir lliure una altra vegada. Tal com ell l'entenia, la llibertat havia estat sempre una fantasia. Per a ell, la llibertat individual no existia. L'èxit significava la fi de la llibertat. Feia costat a la violència com a gest polític, fins i tot estava d'acord amb l'estafa als Jocs Olímpics de Munic. No donava res per suposat: "Pienso contra mí mismo". Deia que s'ha de criticar tot allò que se'ns ha estat donat des d'un principi. Volia trobar una resposta filosòfica per la pregunta de la llibertat. Allò important no era la llibertat, sinó el camí escollit per aconseguir-la.

"L'infern són els altres"

-Jean-Paul Sartre

1. On va estudiar Sartre? 

-A l'Escola Normal Superior (França)

2. Què opinava ell sobre els valors?

-Creia en un univers sense valors. Negava l'ordre, la família i la fidelitat.

3. Quin corrent filosòfic el va influir?

-La fenomenologia

4. Quin és el nom de la seva novel·la filosòfica més important?

-La nàusea

5. Quina importància té per a ell l'existència?

-No en té cap

6. Quin és el nom de l'assaig més important de la seva primera època?

-L'ésser i el no-res (1943)

7. Què és l'autenticitat?

-La reflexió serena de la pròpia existència

8. Qui era Heidegger?

 Va ser l'inspirador sobre l'obra L'ésser i el no-res i de la filosofia de Sartre

9. Quin és el títol de la revista que va crear?

-Les temps modernes

10. Què significa que l'infern són els altres?

-Significa que estem exposats als altres i a la seva mirada, que pot esdevenir una amenaça, un punt de pressió sobre nosaltres.

11. Quina concepció defensava sobre la fidelitat?

 -Que es tenia una llibertat absoluta, i es podia mantenir més d'un amor.

12. Com es titula el llibre que Simone de Beauvoir que més ha influït al feminisme?

 -El segon sexe (1949)

13. Quin és el títol del llibre de Sartre que més l'apropa al marxisme?

-Crítica de la raó dialèctica (1960)

14. Quin canvi es va dur a terme?

-Entre  1958 i 1968, la llibertat individual desapareix del seu pensament, i es concentra en la llibertat col·lectiva. Deixa de banda el compromís i defensa la revolució.

15. En quin any li van donar el premi Nobel? Per què el va rebutjar?

- L'any 1964. Va rebutjar-lo perquè segons ell, no seria coherent amb sí mateix i no seguiria les raons ètiques que ell estava marcant.

16. Quina ideologia va defensar en els seus últims anys?

- Comunista i propera a l'anarquisme

17. Quin fet històric el va influïr fortament?

 -La revolta dels estudiants (maig del 1968)

18. Quin diari extremista va dirigir?

 -La cause du peuple

19. Què opinava sobre el terrorisme?

 -Que era la bomba atòmica dels pobres

20. Per què va ser considerat una "brúixola ètica"?

-Perquè tothom el considerava un líder, algú a qui seguir en el camí cap a la llibertat.