Sobre les opinions, John Stuart Mill
Aquest text pertany al llibre Sobre la llibertat, l’autor del qual és
el filòsof liberalista del segle XIX John Stuart Mill.
El fragment tracta sobre l’efecte de
l’opinió de la majoria en l’opinió personal i, alhora es qüestiona també la
validesa d’aquesta pel fet de tenir un major nombre de defensors.
Primerament es tracta el que Mill anomena
la “conducta purament personal”, és a dir, la manera en la qual cada persona es
decideix comportar segons els seus principis i fent ús de la seva llibertat
sempre i quan no ultrapassi la llibertat dels altres. La intervenció de la
col·lectivitat en aquesta conducta diu el text que “és molt probable que [quan intervingui] ho faci malament i fora de lloc”.
Amb això es vol defensar que sobre l’actitud personal tan sols decideix el
propi Jo, ja que cap opinió forastera podria actuar plenament d’acord amb els
principis morals d’algú, i, a més a més, es limitaria la llibertat de la
persona.
Pel que fa la “moralitat social”
mencionada al text, mostra clares diferències envers l’anterior. La base de
l’ètica social de Mill es basa en la constatació empírica que la naturalesa de
l’home és social i no individual, motiu pel qual aquesta “moralitat social” no
és més que la ferma defensa de la població d’uns interessos comuns, com diu el
text: “el públic no fa més que jutjar els
seus propis interessos”. Tot i això, no tota la població estarà d’acord amb
aquests interessos, per la qual cosa es retorna a la regla de la majoria, o el
que en el text es refereix com a “opinió pública”, de la qual diu Mill “opinió pública significa, en el millor dels
casos, l’opinió d’uns quants sobre el que és bo o dolent per a altres”.
Aquestes directrius tan sols acaben imposant opinions que ofeguen les veus de
la minoria: “el públic, passant per alt
amb la més perfecta indiferència el plaer o la conveniència d’aquella la
conducta dels quals es censura, només considera la seva pròpia preferència”.
Per últim, aquesta part de la població, tot i estar defensant la seva opinió,
pren, com diu el text, “com una ofensa
contra elles qualsevol conducta que els desplau”, motiu pel qual Mill
finalitza amb l’exemple del lladre i l’innocent, cadascun dels quals té els seus
propis drets i les seves pròpies preferències sense tenir en compte el valor
moral de les accions de cada un d’ells.
