Realitat Virtual

La realitat virtual, Javier Bustamante (adaptació)

Aquest text forma part d’una adaptació de Javier Bustamante de l’obra Sociedad informatizada.

El fragment reflexiona sobre la recentment apareguda realitat virtual, de la qual explica l’efecte que causa en la societat i el perill de la confusió entre saber què és allò real i què és allò simulat o aparent.

El text porta com a capçalera La realitat virtual, tema al que fa referència literalment tot el text. Un títol no tan literal podria ser Sensacions electròniques, fent referència així al món electrònic de la realitat virtual i les sensacions que produeix en les persones.

Aquest fragment el podríem dividir en tres parts: la descripció de realitat virtual, la creació d’un nou entorn i, per últim, les conseqüències d’aquesta realitat.

En les primeres dotze línies, l’autor tracta la definició del concepte de realitat virtual. Se’n diu d’ella que és un fenomen tecnològic que crea o simula una vivència tecnològica que és viscuda com una vivència pròpia, propera o real. Les paraules de l’autor per a descriure la transformació d’allò virtual són: “El concepte de mitjà es dilueix, fins a arribar a l’ideal d’una estimulació cerebral directa”. D’aquesta cita en podem extreure que l’objecte virtual passa de ser un mitjà d’entreteniment a ser una vivència que se sent interna, que va directament a la ment sense passar pels sentits, com ho faria un videojoc, el qual passaria per la vista i l’oïda abans d’anar a la ment.

La segona divisió del text comprèn la resta del paràgraf. En ell es diu que la realitat virtual crea un nou entorn. Aquest entorn, dissenyat per un aparell tecnològic com podria ser un ordinador, pot arribar a semblar més interessant o fins i tot més real, que la pròpia realitat, i, per tant condicionaria a la persona a viure en una realitat creada per la ficció. Un exemple no electrònic que dóna l’autor són les sèries de televisió. Les situacions emeses en les sèries poden arribar a ser més atractives i a interessar més que les situacions de la vida real. A més a més, les situacions de patiment dels protagonistes es sofreixen més que les de persones de la pròpia vida.

 L’última fragmentació del text és el darrer paràgraf. En ell s’anomenen les conseqüències d’aquesta realitat virtual, que serien no distingir allò que és real d’allò que és simulat. Aquesta no distinció entre allò físic i allò electrònic provoca confusió i una realitat fictícia.

Com a resultat final, extraiem del text que la realitat virtual és percebuda veritablement com una realitat pel fet que provoca sensacions a partir d’un mitjà tècnic, però en aquesta realitat cal distingir allò imaginari d’allò propi i plenament real.