El concepte còsmic de la filosofia

Concepte còsmic de la filosofia, Immanuel Kant

Aquest fragment forma part de l’obra Crítica de la raó pura, escrita per Immanuel Kant. Kant fou un filòsof alemany del segle XVIII i és considerat per molts com el pensador més influent de l’era moderna.

El concepte que tracta aquest fragment és el concepte còsmic filosòfic, el qual enllaça els coneixements amb la raó. Com a idees principals, Kant dóna a conèixer els dos significats que pot tenir la paraula filosofia, ja que aquesta pot ser un concepte d’escola i, per una altra banda, un concepte còsmic.

Aquest fragment porta com a capçalera Concepte còsmic de la filosofia, títol escollit pel tema principal al qual fa referència i explica l’autor. Un altre títol alternatiu podria ser Els dos conceptes filosòfics, donant així a veure els dos tipus de filosofia en els quals s’interessa l’autor en concret. 

Aquest text adaptat el podríem dividir en quatre parts: la introducció sobre què és filosofar, filosofia com a concepte d’escola, el concepte còsmic i, per últim, la relació entre coneixement i raó.

En el primer paràgraf Kant assenyala que només es pot aprendre a filosofar, no és una habilitat innata, de fet, tot és après, res és innat. Aquestes quatre primeres línies diuen que per filosofar s’ha d’exercir la raó sobre uns principis que ja coneixíem.

La segona part del text tracta sobre la filosofia com a terme acadèmic. Per a Kant aquesta paraula suposava el fet de buscar i voler aconseguir una lògica coherent i perfecta per entendre certs aspectes. Però els filòsofs          que fan costat al mètode transcendental no busquen termes perfectes, sinó una manera de fonamentar-los.

Seguidament, les frases que continuen la segona divisió del text mencionen el concepte còsmic. Aquest concepte arribà a ser un prototip, un tòpic, un model a seguir, per a altres filòsofs que el veien com l’ideal de la filosofia. La seva definició la trobem em l’última part del text.

Per últim, Immanuel Kant dóna la definició de concepte còsmic, el qual defineix lligat a la filosofia: “La filosofia és la ciència de la relació de tots els coneixements amb els fins essencials de la raó humana”. Aquesta és la frase que resumeix el text, i d’ella en podem extreure que els coneixements i la raó van lligats, ja que utilitzem els coneixements com a mitjà per satisfer els dubtes i preguntes que es formulen els éssers raonables.

Per tant, en aquest text del famós filòsof, es fa referència a que el concepte còsmic de la filosofia pot respondre a les tres preguntes kantianes, que són: Què puc saber? Què he de fer? I Què m’és permès d’esperar? Totes aquestes preguntes van lligades tant al fet de tenir coneixements com al fet d’aplicar la raó.

Mite de la caverna: Vídeo

Aquí deixo un vídeo bastant simpàtic i molt ben fet sobre el mite de la caverna, tema tractat anteriorment en aquest blog en l'entrada relacionada amb l'obra de Calderón de la Barca, La vida es sueño. Disfruteu-lo!

El mite de la caverna

                         La Vida es Sueño, Calderón de la Barca

Plató diu en el mite de la caverna que l'home viu en un món de somnis, de focor, és presoner dins d'una caverna i arriba un moment en que tot el que veu, les ombres, les troba reals. La influència d'aquest concepte en La vida es sueño és molta, ja que el protagonista, Segismundo, un home que havia estat tractat com un animal i que va haver de canviar el seu comportament quan és dut al tro de Polònia, viu al principi en una "caverna", com en la presó, sense llibertat i encadenat. Desconeix el món exterior i també el seu món interior, tan sols aconsegueix veure qui és quan surt d'aquell món on era tancat i torna a ser lliure.

Metafísica. Autor: Aristòtil

AL PRINCIPI HI HA L'ADMIRACIÓ

Aquest text és un fragment de l’obra Metafísica, escrita per Aristòtil. Aristòtil nasqué a Tràcia el 385 a.C. Fou un filòsof grec que més tard va esdevenir un dels pensadors més influents de la història. Va ser alumne de Plató, qui deia d’ell que era el seu alumne més brillant. Tot i això, Aristòtil criticava les seves teories, i a la seva mort viatjà a altres països per exercir de mestre. Com a curiositat, l’any 343 a.C va ser l’educador d’Alexandre el Gran.

L’obra pertanyent a aquest fragment és l’anomenada Metafísica, obra per excel·lència d’Aristòtil i una de les obres més importants de tota la branca de la filosofia. Durant aquesta petita part de la famosa obra, l’autor tracta l’origen de la filosofia, així com també parla sobre el caràcter d’aquells que cerquen respostes i defensa que la filosofia és l’única ciència lliure que hi ha.

Aquest fragment porta com a capçalera “Al principi hi ha l’admiració”, títol escollit probablement per les paraules que l’autor escriu sobre la relació entre la ignorància i el filòsof, qui diu que és mogut per la seva admiració cap a fets quotidians. Un altre títol alternatiu podria ser “La ignorància mou els coneixements”, ja que és adient si es relaciona amb una de les parts que més importància té dins de l’escrit, la que fa referència al sentit de la ignorància que experimenten els filòsofs abans de començar a intentar trobar respostes.

Un dels temes que tracta Aristòtil durant les primeres línees és l’origen de la filosofia. Segons l’autor, la filosofia va néixer arran una magnitud de preguntes. Aquestes preguntes al principi eren comunes, quotidianes, però al llarg del temps van evolucionar en preguntes més complexes que movien als filòsofs per un sentiment d’admiració i curiositat envers tot el que els envoltava.

Aquest concepte d’ignorància que segons Aristòtil movia a filosofar, és utilitzat també del mode contrari, ja que diu que molts pensadors filosofen per fugir de la ignorància. Tot i que semblin conceptes iguals, són totalment oposats. La ignorància mou a intentar adquirir més coneixements, però els coneixements també són utilitzats per fugir de la ignorància, fet que significa que volen adquirir respostes per obtenir més coneixença, no amb algun fi específic que comporti una recompensa material.

Els coneixements són el mètode per arribar al saber. El saber és captar la realitat d’algun objecte, fet o persona i saber transmetre-ho a un emissor. El tipus de saber que transmet Aristòtil és el saber filosòfic, ja que els pensadors es formulen preguntes i busquen possibles respostes per satisfer els seus dubtes i alhora ampliar els seus coneixements.