Aristòtil

Ètica a Nicòmac, Aristòtil

Aquest és un fragment escrit per Aristòtil. Aristòtil nasqué a Tràcia el 385 a.C. Fou un filòsof grec que més tard va esdevenir un dels pensadors més influents de la història. Va ser alumne de Plató, qui deia d’ell que era el seu alumne més brillant. Tot i això, Aristòtil criticava les seves teories, i a la seva mort viatjà a altres països per exercir de mestre.

El concepte que tracta fonamentalment aquest text és l’acció de l’home per fer el bé orientada des de la raó.

Es diu de l’acció de l’home que és pròpiament orientada al bé, adequada i favorable a la vida de tot ésser humà i guiada per la raó, ja que una acció que no és orientada per la raó no pot tenir el bé com a fi. La tasca de l’ésser humà en la seva vida és exclusivament essencial de l’home, específicament, de l’home bo, tal com es diu en l’oració: “D’altra banda diem que aquesta funció és específicament pròpia de l’home i de l’home bo.”, la qual fa referència a la bondat de l’home com a mitjà per al transcurs de la vida.

Es diu en el text que les accions bones de l’home es realitzen a partir d’una virtut raonable. Les virtuts són els hàbits bons que ha adquirit la persona mitjançant un procés repetitiu. És a partir de la virtut adquirida que l’ésser humà sap realitzar una acció a partir del bé, ja que el bé és format a partir de la raó. Així doncs, segons el text d’Aristòtil: “El bé humà és una activitat de l’ànima conforme a la virtut”, fet que conclou la concepció que la virtut és l’arrel del raonament per al bé humà.

Per últim, es pot concloure que l’acció humana del bé prové de la millor virtut de la que disposa l’home en la seva vida, la qual la fa encara més perfecta i completa.